A principis del segle XX els nostres besavis van començar a servir menjars i begudes en un carreró que conduïa fins als horts del costat del riu; era el que en aquell temps s’anomenava una taverna. La ubicació de la taverna li va donar el nom: Ca l’Amagat. Conten que el nom li va posar un senyor a qui agradava molt això de beure i de menjar, sobretot beure, i que quan ja no li’n cabia ni una gota més, perquè no el veiés ningú, acabava la xerinola en un lloc apartat dels carrers més concorreguts. Més endavant, cap als anys 40 i 50, i en plena efervescència de la immigració ocasionada entre altres coses per la manca de mà d’obra a les mines de Fígols, situades a uns 10 km, la demanda de llits va ser molt important. Fou en aquell moment quan els nostres avis van començar a transformar la taverna en fonda, tot i que no va ser fins als anys 1960-65 que els nostres pares varen decidir fer una aposta de futur i reformar del tot l’establiment. Aleshores, el van dotar d’uns serveis i d’una modernitat que en l’època li varen valer molts elogis.